dissabte, 25 de juliol de 2015

PASSA LA LLUM...

Passa la llum per amagats camins
i arriba al cor de la tenebra:
per a la llum no hi ha confins,
arreu hi posa un toc de febre.
Ara la llum em ve de dins
i em crema els ulls i la palpebra.
S'afinen pàl.•lids violins 
quan el matí la pau celebra.
Si em perdo mai, serà la llum 
la que m'haurà per la mirada.
La llum em mira de besllum
i em fa l'ullet com una fada.
Me'n vaig amunt, car per la llum
l'ànima tinc endiumenjada.

Poemes de l'alquimista
Josep Palau i Fabre


3 comentaris:

  1. Un bellíssim poema acompanya aquesta porxada de llum i ombres. Passa la llum, passa la vida...

    ResponElimina
  2. Alquimista dels mots, aquest Palau i Fabre.

    La foto preciosa...

    ResponElimina
  3. Una porxada bellíssima , vestida d'ombra i llum.

    Bessets, ninona :)

    ResponElimina