Passa la llum per amagats camins
i arriba al cor de la tenebra:
per a la llum no hi ha confins,
arreu hi posa un toc de febre.
Ara la llum em ve de dins
i em crema els ulls i la palpebra.
S'afinen pàl.•lids violins
quan el matí la pau celebra.
Si em perdo mai, serà la llum
la que m'haurà per la mirada.
La llum em mira de besllum
i em fa l'ullet com una fada.
Me'n vaig amunt, car per la llum
l'ànima tinc endiumenjada.
Poemes de l'alquimista
Josep Palau i Fabre
Un bellíssim poema acompanya aquesta porxada de llum i ombres. Passa la llum, passa la vida...
ResponEliminaAlquimista dels mots, aquest Palau i Fabre.
ResponEliminaLa foto preciosa...
Una porxada bellíssima , vestida d'ombra i llum.
ResponEliminaBessets, ninona :)